El Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana ha fet públics els detalls del nou índex de referència dels preus de lloguer, que s’aplica de manera homogènia a tot l’Estat des del 16 de març de 2024, després de publicar-se al ‘Butlletí Oficial de l’Estat’ (BOE). El nou sistema de referència és un instrument bàsic per desenvolupar la llei d’habitatge estatal i permetrà estipular un rang que determinarà el preu mínim i el preu màxim per a cada habitatge.

El compliment d’aquest índex és obligatori en tots els habitatges de grans tenidors -propietaris que tinguin cinc pisos o més- que es trobin a les zones de mercat tensionat. A més, serveix de referència per a la resta del territori. També afecta els nous habitatges d’aquestes zones tensionades que entrin al mercat de lloguer després d’haver-ne estat fora durant almenys cinc anys.

Les comunitats autònomes són les que han de declarar les zones de mercat tensionat i, fins ara, només Catalunya ha fet aquest pas. En aquest cas, afecta 140 municipis, entre els quals hi ha la ciutat de Barcelona.

Quins efectes té a Barcelona com a zona de mercat tensionat?

Pel que fa a la regulació dels lloguers a la ciutat de Barcelona, el nou índex beneficia unes 200.000 llars i es preveu que aporti estabilitat a llarg termini i seguretat jurídica i econòmica tant per a llogaters com per a propietaris.

Els preus màxims fixats varien segons el barri en què es troba la secció censal. Així, el lloguer màxim més barat és de 478 euros de mitjana en una secció censal del barri de Torre Baró i el més car és de 3.020 euros de mitjana en una secció censal del barri de Pedralbes. El mapa de seccions censals es pot consultar en aquest enllaç.

Un cop es declara la zona de mercat tensionat, és obligatori que el propietari prorrogui el contracte de lloguer amb les mateixes condicions originals. El llogater haurà de sol·licitar la pròrroga, que es podrà fer anualment fins a un màxim de tres anys.

Els contractes signats abans de l’entrada en vigor de la nova llei es continuen regint pel que estableix el règim jurídic que els era d’aplicació. Això no impedeix que les dues parts arribin a un acord perquè s’apliqui la nova norma.

La metodologia del nou índex

Per establir el rang de preus màxims i mínims, el ministeri té en compte les característiques següents:

• Dades de la declaració de la renda
• Secció censal
• Localització de l’habitatge
• Superfície de l’habitatge
• Estat de conservació
• Si té ascensor
• Si té aparcament
• Any de construcció
• Si està moblat
• Altura de l’habitatge
• Certificació energètica
• Si disposa de zones comunitàries
• Si té piscina
• Si té conserge
• Si té vistes especials

El ministeri ha fixat aquest rang perquè hi hagi la possibilitat d’establir un marge de negociació entre els propietaris i els llogaters, ja que si només hi hagués un sol indicador, podria augmentar el preu dels habitatges de menys qualitat. També ha defensat que el rang està per sota de les ofertes privades i dels portals immobiliaris.

El sistema de referència de preus de lloguer es pot consultar al web del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana.